Arriba l’estiu i
l’orientació es disfruta en formats de varis dies. Es el moment de les
competicions més importants a nivell internacional com els mundials en
diferents categories i també multitud de copes i tornejos.
Sempre es celebra al mateix país però en
diferents llocs. Enguany fent un salt mortal han muntat un gran event a la
frontera amb Itàlia i Àustria a la zona oest dels Alps Julians. Val a dir que
ha estat l’edició amb major participació amb gairebé 2000 orientadors de totes
les edats i nacionalitats i es que ho saben fer molt bé l’equip de n’Ivan Naggy
i companyia, amb un web que enganxa, unes fotografies espatarrants i la tria
d’uns terrenys molt diferents entre ells i inèdits.
Amb uns bons amics del club
Entrebalizas als llacs de Fusine
Res,
que ens plantem per gaudir la OOcup d’enguany i no decep. Primera etapa
a Villach (Àustria) amb un bosc de
micro-relleu molt atapeït on no pots deixar de mirar la corba si no vols que
caiguin els minuts i difícil recol·locar-se , grans desnivells i alerta no
caure amb tantes branques. La quantitat de corredors fa que la nostra sortida
sigui tard i ens cau el diluvi universal a mitja cursa! No es veu res del mapa ni
del terreny i es dispara un poc el temps
. Tot i així disfrutam molt de la cursa!
La segona i tercera etapa foren a Itàlia als
llacs de Fusine, un lloc de postal !. Les curses tornen a ser molt tècniques
per la gran quantitat de detalls de roca i tallats de roca, es un gran
laberint! Enterra es molt corrible , més corrible però cal contar pedres! i
surten millors curses . La tercera etapa a més entra en joc la part del nord on
cal emprar més brúixola i tenim menys roca i més vegetació. Físicament cansats!
Partim cap a Eslovènia ,a la fi, a Bohijnisca Bistrica des d’on ens queden a
prop a les darreres dues etapes a Soriska planina. Es una alta planícia
totalment diferent als dies anteriors. La quarta etapa comença portant als
corredors amb un telefèric al més alt d’unes pistes d’esquí. El mapa pinta molt
obert i amb uns grandíssims desnivells! Ja pujant es poden observar alguns
corredors com baixen pendent avall. La cursa es esgotadora amb una primera part
amb desnivell positiu i elecció de ruta al control 1 , bucles per la part
superior amb dolines i molta pedra i baixada progressiva.
La darrera etapa la correm a l’altra banda,a
Stonha, un terreny típic del karst
eslovè , amb moltes dolines, simes, pedres, lapiaz....que disfrutam molt però
que aquesta vegada no se’ns dona molt bé, ja un poc cansats del trui que duim .
S’acaba l’OOcup amb un bon regust, sempre
podem millorar i polir detalls. (+ info a www.oocup.com)
Dos dies de descans i partim cap a l’illa de Crês
a Croàcia , on els mateixos organitzadors munten la BuboCup.
Es una competició de 4 dies molt més relaxada
i amb menys participació, però la mateixa qualitat de terrenys, traçats i
muntatge.
Cres recorda a Mallorca però molt menys
capolat , menys gent i molta tranquil·litat .
La primera etapa, la més diferent es
desenvolupa als centenaris camps d’oliveres de la petita capital. La cursa
pinta molt bé amb una cartografia que sorprèn en el moment d’agafar el mapa per
a com haurà interpretat el cartògraf aquest pedregós terreny.Molt bones curses!
Ens sentim com a casa nostra i la
facilitat que tenim per córrer amb moooolta pedra impressiona a la resta del petit grup d’espanyols que
també s’han acostat a la l’illa croata.
Les tres etapes restants es feren al bosc de
Tramontana (sí, amb “o”), un indret molt semblant a la nostra terra però amb
vegetació diferent, molts roures i arbres més alts i bosc en general més net,
però amb multitud de murs i pedres. Sorprèn aquest bosc tant diferent a la
resta de l’illa en general amb una vegetació prou aspra. Segona etapa: cursa llarga, amb qualque
pèrdua de concentració; tercera etapa: esprint de bosc ultra ràpid, estressant
i amb molt canvis de direcció, amb errades de lectura i una quarta etapa: cursa
mitja divertidíssima i tècnica amb torrents inclosos. Perdent minuts cada dia i
aprenent molt , que aquesta gent falla poc!
(+ info a www.bubocup.com )
Podi
M40 i W40 – BuboCup 2016
